lunes, 22 de agosto de 2016

An annoying weather



4th of August

Today I woke up in my grandparents' house and we wanted to go to the beach all day, but the weather wasn’t good enought so we stayed home. And then we had a fantastic lunch cooked by my grandmother. 

After that, we took a nap. Then we went shopping in the town’s place because there were a lot of rebates, and there, we bought some summer clothes.

It was half pas seven and it was time to return home, so we said goodbye to the grandparents and we caught the car toward Banyoles.


domingo, 12 de junio de 2016

Formal email


Dear Sir,

I'm writing because this morning, I went to the supermarket in order to buy eggs with my new pair of Nike shoes and I was walking down the middle of the park, and then, I stepped onto a poo.




I think that there are lots of different reasons for this horrible problem.
First, I think that the dog's owners are the biggest problem, because if they are the owners, therefore they must pick up the poo and throw it into the bin. 

Secondly, a good idea is to raise up prices slightly, so then, perhaps they would realise that they are polluting the park and the town.




If we don't do anything quickly on this, we are going to get polluted. I mean, I don't know what the problem is, maybe there aren't enough sites for dogs like extensive camps, parks only for dogs...
But the problem is that if we continue like this, nobody will come to the park, and it is a pity, because it's  really beautiful


Yours faithfully,

Arnau













Adele's biography


Nowadays, Adele has become one of the most famous pop singers in the world.

Adele was born on 5 May, 1988 in Tottenham, North London, England. She began to sing in 1992. 

After nine years of practising she and her mother moved to Brixton in the South of London. Three years later, in 2004 she made her first step to the success, to the fame. This step was writing her first song called “Hometown Glory”. 

At the age of eighteen she got the graduate from de BRIT School. Next year she definitely released her breakthrough song that she had written three years before, “Hometown Glory”. After that successful song, she decided to record her second single called “Chasing Pavements”. 

Throughout one year, from 2008 to 2009, she travelled through the world making lots of concerts, this tour was called “An evening with Adele”. 

In 2010 she received her first award thanks to her hard work and effort. This award was the Grammy nomination for the Best Female Pop Vocal Performance. Next year, she recorded a song called “Someone like you” which broke a record. 

In October 2012, she gave birth to her first baby, and because of that, she went away of music for three years. But after that, she returned into pop music with a fantastic son called “Hello”.

So, to sum up, she has had fame since 2008, and she has published four albums so far. 


domingo, 5 de junio de 2016

Los minions 2


  
Minions 2 (la primera secuela) es una fantástica película dirigida por los directores Kyle Balda y Pierre Coffin. Los  actores de doblaje son Pierre Coffin (el director también actúa haciendo voces y lo hace como Kevin), Sandra Bullock (como Scarlett, una villana muy conocida) y Steve Carell (como Gru, el niño que algún día quiere llegar a ser la persona más maléfica y horrenda del mundo).                  
La película se incluye en el género de animación e incluye muchas dosis de ironía lo que la hace una comedia también. Ésta está diseñada para todas las edades, pero especialmente para niños, ya que se han basado más en aspectos infantiles que en crear un humor inteligente.
La trama de la película gira entorno a la primera especie del mundo, y esos son los Minions ya que nacieron antes que los dinosaurios. El objetivo de los Minions es encontrar al villano perfecto y convertirse en sus discípulos, ya que sin líder, están sin rumbo, están perdido, están deprimidos. Los capitanes de todos los Minions que quieren buscar este villano son: Bob (el más pequeño y bufón), Stuard (juguetón, amable, inteligente y divertido) y Kevin (el más inteligente del grupo). Finalmente los Minions encuetran a Scarlett, la villana perfecta después de haberse enterado en Nueva York de que en la Villano-Con (lugar donde se reúnen todos los malignos) había la villana perfecta, Scarlett, en Orlando.


Lo mejor de la película son los Minions debido a su forma de ser, ya que son tontos y además divertidos. Y eso nos hizo reír mucho. Por otra parte no hubo ningún error visual en la película, por lo que los creadores se la miraron con lupa de arriba a abajo para dejarla perfecta sin ningún fallo. En cambio hay películas en las que salen errores cinematográficos que las hacen más buenas o peores, dependiendo del fallo. En segundo lugar, los enfoques, perspectivas y iluminación son muy buenos y creemos que por esta razón es una de las mejores películas que hemos visto. Una animación divertida y trabajada.


En cuanto a los aspectos negativos, lo único que encontramos un poco mal es que solo enfocasen a Bob, Stuard y Kevin en la historia. Podrían haberse centrado en unos cuantos minions más o, inclusivo a todos, ya que sería más divertido. Pero quizás esa idea hubiese quedado mal en la película y por esa razón decidieron no llevarla a cabo, aunque en la introducción de la película salen todos los Minions haciendo reír.  Aun así, como en todas las películas, hay algún que otro momento de música excesivamente alta que nos provocó dolor de oídos. Pero si no fuera por esas cosas (y realmente  son pocas), habríamos valorado la película con un diez. De todas formas, la banda sonora es rítmica y bonita.
Nos gustó mucho el final, pues fue muy divertido aunque bastante predecible. No cambiaríamos nada de la película. Recomendamos esta película a cualquier persona, ya que es muy entretenida y entrañable. Si queréis reír fuera de control y pasar un buen rato, ¡no os la perdáis!







domingo, 29 de mayo de 2016

A la vida no estem sols



És clar, és impossible estar sols a la vida, ja que al món som més de set mil milions de persones.

Aquest tema es pot portar per molts camins diferents.  Jo en aquest cas, parlaré de la família i de la gent que ens dóna suport perquè sincerament, jo penso que sense ells, no seria ningú, i la meva vida no tindria cap mena de sentit.

Els humans, moltes vegades, tenim mals moments a les nostres vides, ens podem enfadar, ens podem deprimir, ens podem fer mal … però  sempre tenim alguna persona que és allà, ajudant-nos a tirar endavant, aixecant-nos  i  millorant  les nostres vides.

Així que jo, crec que dins de tot aquest munt de gent, prioritzo la meva família sense cap dubte, perquè sense ella, no superar tot aquell munt de problemes que se’ns tiren  a sobre, no em podria animar aquells típics dies dolents, no podria recuperar-me sol d’una lesió, no tindria tota aquella motivació que em donen amb els estudis, amb l’esport…  vaja, no tindria gens de benestar, per això, ho és tot per a mi.

En el meu cas, i crec que en el de tots, la família té una gran presència en el meu cor, però és clar, allà hi falta gent, i aquests són els amics. Els amics són una altra gran ajuda a la vida de qualsevol humà, perquè els amics són aquells que sempre t’ajuden en tot, són aquells amb els que  pots confiar, són aquells que saps que mai et fallaran, són aquells amb qui et diverteixes més, en fi, també tenen un gran importància.

Resumint, la lliçó que he intentat transmetre és de fer-nos adonar que sols no aconseguim res, no anem enlloc, l’egoisme no serveix per res, necessitem la nostra gent estimada per tirar endavant i viure feliços.





  

El gran canvi

Hi havia una vegada un noiet de vuit anys, que es deia Àlex. L’Àlex, era un nen normal en quasi tots els aspectes, era juganer, mogut, simpàtic ... tot correcte menys una cosa, una característica que el diferenciava de tota la seva classe i el feia sentir malament, és de pell morena.

Els pares de l’Àlex són la Marta i en Moha, la Marta és de pell clara, i en Moha és de pell fosca, i des del primer dia que es van conèixer que ja van tenir clar que volien portar un fill a la vida, aquest és l’Àlex.

Durant els principis de la seva infància, tot li anava de perles, el nen creixia correctament, començava a fer amics, s’ho passava d’allò més bé i va trobar el seu esport preferit, el patinatge artístic. Però tot això va canviar en un obrir i tancar d’ulls, quan al seu pare, en Moha, li van oferir  un lloc de treball a Roma molt millor del que tenia, pagant-li el doble i treballant menys hores.

Després de la noticia, els seus pares ho van estar parlant i, com a resultat, van decidir mudar-se a Roma uns anys. A l’Àlex, primerament, no li va agradar gaire la idea perquè no volia perdre als seus amics, però els seus pares el van aconseguir convèncer dient-li que allà, podria practicar l’esport que més li agrada, el patinatge artístic. Així, després de tenir-ho tot parlat i quan tots hi van estar d’acord, van començar un llarg viatge fins a Roma.

Una vegada allà instal·lats en el nou bonic pis que havien comprat, els pares van començar a buscar escoles per a l’Àlex i, en un tres i no res, van trobar l’escola que semblava ideal, l’escola Sant Pietro. Així que, al cap de tres dies, ja va arribar el moment, l’Àlex va anar el seu primer dia a aquell col·legi. El seu primer dia no va ser gaire bo, ja que els seus companys se’n reien d’ell per culpa del color de la pell, i no entenia gairebé res de l’italià.

Els temps, però, va anar corrent sense parar, i l’Àlex , amb quatre setmanes,  ja havia après perfectament l’italià, increïble! L’Àlex, a part d’anar a l’escola Santo Pietro, també s’havia apuntat a un grup de patinatge artístic de molta qualitat, i n’havia après moltíssim més del que sabia.

Els estudis a l’Àlex, li començaven a anar bé, però la relació amb els companys no pas gaire ja que es burlaven d’ell perquè era de pell morena i perquè practicava patinatge artístic, que per als seus companys, era un esport de noies.

Tot això passava perquè tots els italians del col·legi jugaven a futbol i eren de pell clara, així que marginaven el diferent, l’Àlex.

Tot i això, l’Àlex seguia aprenent cada vegada més en el seu esport preferit sense desanimar-se, i en va aprendre tant, que va arribar un punt en què  la seva entrenadora el va presentar al Campionat del món de patinatge artístic infantil, i a ell li va fer moltíssima il·lusió.

Va arribar el gran dia, el gran moment, l’Àlex havia d’actuar perfecte, era la seva oportunitat de destacar i demostrar que no tot era el futbol i que els morenos també eren molt importants.

L’Àlex va realitzar el número de fàbula, no es va equivocar en cap salt, en cap execució, i és per això que es va emportar el premi a el millor infantil de patinatge artístic del món! Ell, estava super content i feliç d’haver guanyat i els seus pares no podien estar més orgullosos d’ell.

El dia següent de la gran victòria, a l’hora del pati, l’Àlex va sortir a fora i no va veure gairebé ningú a la pista de futbol. Això el va estranyar molt, però no li va donar importància i va anar on passava la majoria dels patis, al pavelló.

L’Àlex va arribar al  pavelló, va obrir la porta, i de sobte, hi havia moltíssima gent practicant patinatge artístic! El noi es va quedar sorprès, de pedra!  A partir d’aquell moment, el futbol es va passar de moda, i es va quedar antiquat, a partir d’aquell moment, la nova moda va ser el patinatge artístic.

Llavors, la gent va deixar de ser racista amb ell, i a tothom li encantava el patinatge, era tot un somni per a ell,  l’Àlex estava molt feliç.

Així que, resumint, a vegades necessites un gran canvi a la teva vida, no siguis sempre com els altres, sigues tu mateix, sigues diferent.